Portada

Wayne Law tornarà 2 nits a Catalunya! Root 66 acaba de publicar el primer CD Editorial Countrycat: alguna cosa no rutlla
· Nit Country de Cardedeu 2014
· II Concurs Linedance WildBunch
· Crònica Country Party Cornellà
· Nou disc de Jim Lauderdale
· Al Ras Festival 2014 a Verkami
· Nou videoclip de Fabio Canu
· Els 10 balls més vistos d'agost 2014
Concerts de Wayne Law a Renegade i Legends Root 66 acaba de publicar el primer CD Editorial Countrycat: alguna cosa no rutlla

Publicitat:
Corbeto's Boots

Anuncis de Google:

Balls country
Tots els 1.795 balls | Enviar Ball
imatge transparent· Just one night (Mercè Orriols)
· Green grass (Chatti the Valley)
· Candy & Sweets (Anna Mª Guillén)
· Yesaah! (The Outsiders)
· 16 bars (E.Roldós i L.Calderero)
· Quim (Neus Lloveras)
· Come out tonight (R & R Mileham)
· Country feeling (Green & King)
· Where is my bottle (Tumbleweeds)
· Better than beautiful (Pascal Dhorne)
· Good time girls (Karen Kennedy)
· Flowers in your hair (Francien Sittrop)
· For live (Chari Rey)
· Tupelo (Rosa Bote)
· Matilda (Jessica & Kelli Haugen)
· Optimism...!!! (Josep Belmonte)
· Gypsy (Pol Caparrós)
· Everybody (Laura Lopez)
· Destiny (The Dreamers)
· Harlem Blues (The Dreamers)
· Candy Man (Raimon Alzamora)
imatge transparent - Els 10 balls més vistos d'agost -
imatge transparent Envieu balls a: countrycat@gmail.com
Locals Country
· Big Ben Country (Golmés)
· Cities in Line Central (Barcelona)
· Dakota Country (La Roca del Vallès)

· El Barn d'en Greg
(Rubí)
· El Encuentro
(Madrid)
· Kansas Country
(Mollet del Vallès)
· Legends Dance Hall
(Terrassa)
· Renegade Music & Dance
(Mataró)
· Territorio Comanche
(Ripollet)
· Wild Bunch Saloon
(Vilassar de Dalt)
imatge transparentAltres webs de Countrycat
· Bandes i grups country catalans
· Dossiers Countrycat
· Horaris de classes de ball
· Vídeos Country
· Lletres de cançons
· Samarretes Countrycat
imatge transparentCountrycat 2.0
· Facebook: Pàgina | Grup
· Twitter
· Google Plus
· Youtube
· Fotos: · Flickr | Istockphoto
· Pinterest
Agenda trobades Country
Powered by Edgy Facts - Widget

dimarts, setembre 02, 2014

Els balls més vistos d'Agost



Top-10 de balls més consultats:
1. Quim (155 pàgines úniques vistes) [Debut al #1]
2. Just married (144) [-1 posició respecte al mes anterior]
3. Dance again (101) [=]
4. Mimi (101) [-2]
5. Sahara (90) [-1]
6. Harlem blues (85) [Debut al #6]
7. The boss (79) [+1]
8. Honey do (75) [-2]
9. Km 0 (70) [-4]
10. Rose garden (68) [+7]


Balls més consultats per països:
· Estat Espanyol: Just married
· Brasil: Duty free
· Portugal: Rockabilly rebel
· França: A bombón
· USA: The cucaracha


Podeu fer un cop d'ull a les dades de mesos anteriors al Ranking linedance de la nostra web de balls country.

dilluns, setembre 01, 2014

Reaccions a l'editorial de divendres


Han estat molts els comentaris rebuts en resposta de l'editorial que vam publicar divendres ("Alguna cosa no acaba de rutllar al món del country", 29-08-2014). Sincerament, molts més i molt més esperançadors del què a priori podíem imaginar. Us agraim la bona rebuda i les ganes de participar en aquest debat. La única pretensió era contribuir a la reflexió col·lectiva, a remoure inèrcies dels darrers mesos per intentar recuperar en part una essència musical que sembla haver-se esvaït.

I recordeu que, el millor comentari que podeu fer si esteu d'acord amb l'editorial, és intentar no deixar passar cap oportunitat per gaudir de música country en directe. Aquest proper cap de setmana, en tindreu una nova oportunitat, divendres al Renegade o dissabte al Legends. Wayne Law, australià establert a Europa, hi actuarà després de força anys de l'últim concert a Catalunya. No tothom està sempre disponible, això no cal ni dir-ho i no cal excusar-se si no s'hi pot anar, però si podeu deixeu-vos-hi caure i gaudireu de música country! ;-)

Tornant a l'editorial en sí, no és el primer cop que es discuteix sobre el possible futur i la problemàtica del món del country a Catalunya. Fins i tot sembla que en tots aquests anys hàgim fet voltes com un ruc a una sínia. No sembla que haguem reeixit. No en va, el 13 d'abril de l'any 2008 ja va produir-se una reunió al mític Texas Country Bar de Vilassar, amb la presència d'una quarantena de persones i representants de diferents locals, professors i grups de ball. Podeu rellegir-ne el resum des d'aquesta pàgina. I diem que no hem reeixit perquè els problemes sembla que siguin els mateixos, o similars, i perquè cap dels 3 locals que van assistir a la trobada segueixen oberts.

En relació als comentaris rebuts a l'article de divendres, s'han tocat força temes.

La Núria apuntava, com fèiem a l'editorial, el col·lectiu de professors/es com a eina perquè el públic general prengui interès per aspectes que van més enllà del ball. "Jo crec que la gent, en general, no s'hi fixa en el què ballen ni en la música perquè qui els ho ensenya no els ha inculcat la mica de "cultureta" necessària per conèixer aquests meravellosos cantants i grups.". En la mateixa direcció, Cowboy Joe apuntava "Esto ha sido una semilla mal sembrada (...) por la falta de interés cultural por parte de los bailarines y profesores (hablo en general, sé que pagan justos por pecadores)"

En una altra linia, un dels benjamins dels aficionats ;-), l'Omar, feia incís en la seva experiència com a professor a Madrid i apuntava en l'edat del públic més habitual del "món del country" com a problemàtica de cara a agafar interès pels estils, la música que sona, etc. "La gent que està al "món del country" és gent gran. Sí, hi ha molt poc col·lectiu jove, col·lectiu que s'interessi de debò per les tendències i vagi molt més enllà. (...) El problema és la manca d'interès real entre l'aficionat, i en que és un públic molt difícil d'accedir; fixem-nos en la mitjana d'edat d'altres gustos musicals, com el Jazz el Rock and Roll o la salsa..."

Un altre aspecte que ha sortit, el de les festes de carrer versus els locals temàtics. No per clàssic deixa de ser un tema que preocupa a força gent. En Taxikey comentava: "[Abans] com que no hi havia ballades populars ni maratons al carrer, la gent sentia curiositat i atracció per veure "in person" a aquell cantant amb el que ballaven aquell ball en concret....i anaven [als locals]"

En Carles es mostrava més optimista, havent vist que aquest estiu hi ha hagut força actes multitudinaris on la música en directe ha fet acte de presència (citava la nit de Cardedeu o el festival de Salardú entre altres). Ell anava en la direcció del format de l'acte: "Em pregunto si no podria tractar-se també d'un problema de format i de vegades també del dia escollit, no tothom pot sortir un Divendres, no seria millor els Dissabtes?"

En la vessant més de format, la Manoli afegia el component de la publicitat i el donar-se a conèixer a gent de fora del món del ball country: "Un dels problemes és que no es fa publicitat de la música o dels concerts, jo no veig informació enlloc, si la tinc és perquè la busco expresament. (...) Mai he vist enganxat al carrer un anunci d'un concert de country quan d'altres festes o discoteques sí que n'hi ha."

I seguint amb la voluntat d'obrir-se a gent nova, en Juan Carlos potser hi afegia més èmfasi encara: "No podem pretendre que la gent que fa linedance perquè mola més que pilates o que al portar barret i botes confon country music amb "el lejano oeste" siguin els qui s'interessin per la música de veritat. Potser hem d'iniciar una corrent nova de gent que vulgui gaudir de la musica."

En Xavier, que va començar dins d'aquest món ballant i ha acabat formant part de dues bandes nacionals, segueix en la mateixa línia que en Juan Carlos: "El ball en línia i l'afició a la música country són, per mí, coses totalment diferents (...) Ara per ara, l'afició a la música country és exactament la mateixa que era ara fa 10 o 20 anys enrere. No és un estil popular al nostre país. Per més que hagi crescut el nombre de gent que balla en línia. El que penso és que potser ens hem cregut que tothom que balla en línia és un potencial consumidor de música country i que tenim el dret d'exigir-los que hi participin més activament. I no és així. I enllaça amb el comentari de l'Omar de més amunt: "Algú (...) ha escrit aquí que cal culturitzar noves generacions. I és això exactament el que penso. Crec que hauríem de deixar en pau als line dancers (entre els quals m'hi compto, a més a més) i, a banda de donar-los el recolzament desde l'erudicció, que també es una eina de culturització, adonar-nos d'una vegada que no són culpables de res. Segons el meu criteri, qui balla, balla. I punt. Res a veure amb la música country. Penso que som nosaltres, els que d'alguna manera estem més implicats, que tenim l'obligació de treballar per inculcar l'afició a la gent. Però intentant desenfocar-nos del fet que els line dancers han de ser per norma aficionats a la música country. "

Una altra proposta podria passar per potenciar més estils de ball que no quedessin tant encarcarats per una determinada cançó. Que permetessin més llibertat de dansa, i que això aportés varietat sinfònica als locals i, de retruc, pogués fer que gent no ballarina passés una nit a un local sense haver de sentir sempre el mateix. En Carles deia "(...)crec que a Texas es cultiva molt més la música i l'anar al locals, per una raó molt important: el ball. Sí, el two step. Crec que és la clau per que hi hagi grups tocant al mateix temps que la gent balla i fa que hi hagi varietat de cançons (...) El two step (ball de parella) és la clau perquè qui no té ni idea sigui capaç de venir a un local català i fer uns passos amb la seva parella"

Resumint podríem deixar-ho en què per un cantó caldria arribar a un públic diferent, no tant centrat en el ball com a substitutiu de classes dirigides format gimnàs, i d'un segment més jove. Arribar a un públic amb el simple reclam de la música, i trobar la manera d'arribar-hi millor que no pas actualment.

I, per l'altra, potenciar un ball més conscient de la part musical, fomentant la riquesa musical per davant de la monotonia (sempre les mateixes cançons, una vegada i una altra), o incrementant més la presència del two-step a les pistes de ball, que permetés per una banda anar a un local a sentir música punxada sense por a la repetició in eternum, i per l'altra fer 100% compaginable una actuació musical en directe amb hores i hores de ball, fos quin fos el repertori.

Per acabar, 3 intervencions que creiem força definitòries:

Ignasi: "No tot és ballar, cal saber què balles"

Fernando: "Això és així, però si algú pot donar la volta a la situació som precisament nosaltres, la gent que ens agrada el country."

Mari: "Todos hemos de aportar nuestro granito de arena"


A continuació publiquem els comentaris sencers, per evitar que quedin en l'oblit digital. Si en trobeu a faltar algun no dubteu en fer-nos-ho saber al mail countrycat@gmail.com.

Núria Jordana:
"Jo sóc line dancer i m'agrada el country. La música country. I si, puc citar 4 o més cantants de música country: Tobby Keith, Brad Prasley, Alan Jackson, Carrie Underwood, Sarah Evans, Mavericks, Brooks & Dunn, ... Amb això vull dir que no es culpa del linedancer sobretot dels que ballem els balls dels coreògrafs internacionals, ademés dels locals. Jo crec que la gent, en general no s'hi fixen en el què ballen ni en la música perquè qui els ensenya no els hi ha inculcat la mica de "culturilla" necessària per conèixer aquests meravellosos cantants i grups. I si t'agrada ballar per força t'ha d'agradar la música. "

Gonzalo Heredia:
"Creéis que tiene que ver algo tanto line dance alrededor del country? Tobabia recuerdo los conciertos del Texas , local lleno a reventar , en aquellos tiempos solo se bailaba country nada de line dance .. El concierto de Raúl Malo en la sala bikini de Barcelona eran gente Americana yo creo que sí es buen country la gente acude un saludo a todos"

Lerso48
"Hola noi, fa uns quants anys montaba el festival de Sarrià de música country, t'habia vist en ell varies vegades amb molt de gust per cert però perquè creus que el vaig deixar de fer??? doncs perquè hem vaig adonar, que tot i fer un gran esforç per portar grups d'aqui i cantants americans nomes escoltaba que critiques i queixes per coses tant absurdes com que el preu de les begudes eren cares, aixo en un festival amb tres o quatre concerts gratuits i amb regals a "punta pala" per tothom que s'acostaba a la festa, mals rotllos perquè la gent tenia que fer cua per brau mecànic, queixes perquè la pista que montaba no estaba exactament a nivell, etc etc. Inclos vaig tenir de sentir ( tragar-me) insults a la que en aquells moment era la meva dona doncs es veu que hi habia a alguns que no els hi agradaba que fesin un ball o una classe des de l'escenari; amb aixo et vull dir que dins aquest mon hi han poques ganes de música, la nostra estimada música, i moltes ganes de figurar, es per aixó que vaig decidir quedar-me a casa desvicular-me d'aquest mon i disfrutar d'ella així o alguna vegada anant a veure al Frank allà on toqui. Nomes hi ha que recordar els "despellejamientos" pùblics que al principi hi habia a alguns forums a internet inclos el que tu tenies. En fi, no se com va en altres tipus de musica però en aquest es així o u a sigut i suposo que un dels problemes es aquest...
Be, una abraçada des de les catacumbes del country. Josep"

Cowboy Joe
"Mas de lo mismo desde hace años....y no hablo de uno o dos años.
Esto a sido una semilla mal sembrada y lo digo ya bien claro por la falta de interés cultural por parte de los bailarines y profesores ( hablo en general y se que pagan justos por pecadores).
En fin volvemos a lo mismo si gente que solo va a buscar pareja y luego desaparen...que puedes esperar. Saludos"

Omar Garrido
"Llegit l'article, fins al final. Josep, aquí hi ha un petit detall que s'ens passa per alt, i explicaré la meva experiència a Madrid que es molt extrapolable a lo que passa aquí a Barcelona.

La gent que esta al "món del country" és gent gran. Sí, hi ha molt poc colectiu jove, colectiu que s'interessi dedebó per les tendències i vagi molt més enllà. Dit això, jo personalment m'hi he trobat en la situació d'anar a donar una classe de ball a Madrid, explicar que per exemple, la cançó del "Good time - Alan Jackson" va intentar fer un video amb la fila de line dance més llarga del món, o que el videoclip d'en Toby Keith "I love this bar" es va filmar en un honky tonk real, o que el videoclip d'wn Zac Brown Band "Toes" es mólt graciós per que només li han tocat cerveses i s'imagina que li ha tocat la loteria... Detalls, simples detalls que pots veure en qualsevol video. O explicar que el ball "Thanks to you" es un ball italià dedicat a dues dones catalanes.. O de la enorme repercusió que tenim fora de l'estat català. I que, m'acabin dient, Omar, carinyo, tinc 50-60 anys, vinc a ballar line dance amb música country per distreure'm per venir amb les amigues i oblidar la setmana que he passat a la feina, t'agraeixo tot aixo, pero realment no cal que m'ho expliquis, perque no m'interessa. Perque no m'interessa, senyors i senyores la gent del country l'unic que vol es passars-ho bé ballant, no vol anar a escoltar un grup de música que no a escoltat mai, i molt menos, pagar per aixo. Jo, personalment, sí que ho faig. Si que marxo fora del pais per anar a veure uns concerts (Londres C2C) i si, vai anar principalment per 2 concerts en especial (Zac Brown Band i Dixie Chicks) però vam haber altres grups com ara Diersl Bentley o The Band Perry que no els habia escoltat mai i hem vam agradar, es més, ara ja disposo dels seus cd's en les meves llistes d'Spotify. I si, sóc un dels que NO ha ajudat absolutament mai a organitzar ni oferir una quantitat económica per a qualsevol concert d'aqui, pero es precisament perque sóc el primer que pensa... "No hi vindrà gent, gastar tanta esfroços per al final ser 4 no val la pena" i es aixi per que ja ho he fet altres cops, ja he organitzat altres esfeveniments deixant m-hi la pell i al final hem sigut 4 gats. El problema no es ni la música, ni el ball. El problema es la manca d'interes real en l'afició i en que es un public molt dificil d'accedir, fixem-nos en la mitja d'edat d'altres gustos musicals, aixi com el Jazz el Rock and Roll o la salsa... Veurem com la gent si que s'interessa en saber els origens i en saber més d'aquesta afició. Aixo es una opinió personal que vinc arrosegant desde fa un temps... No vull ofendre a ningú ni molt menys. "

Neus Lloveras
"es el tema de sempre. La resposta es fàcil: a la gent no li agrada la música country. Els hi agrada ballar. No sé...crec que sempre ens preguntem el mateix,i sempre surt la mateixa resposta. Sento dir que crec que no té solució."

Josep Belmonte
"Fa molts anys, l'interes per la musica country, era tan limitat com ho es actualment, la diferencia es que avans els locals genuinament americans eran pocs....Jambalaya, Nashville, Wild Bunch,Texas i parem de contar, parlo de locals genuins no de bars....aquets locals varen apostar fort per la difussió d'aquest estil musical amb un exit relatiu...pero si amb gent bastant interessada en els mateixos...no oblidem el Mr. Banjo en les seves primeres edicions, la Pat en el Texas portan tambe importants artistes, el Tedy i la Dolors, en el Wild Buch tambe ens van donar ocassió de gaudir de actuacions internacionals, i teniem el Jambalaya que va apostar fort per el country mes autentic.....no hi habian mes. Com no habian ballades populars ni maratons al carrer, la gent sentia curiositat i atracció per veure in person a aquell cantant amb el que ballaven aquell ball en concret....i anaven, pero aquelles persones han anat seguin les seves vides....i la gent nova es gent gran que tant els hi dona amb quina musica ballin, perque perque ho fan als carrers sense interesar-se per els locals.
En quant a les grans estrelles...Garth Brooks va aplegar en plena Olimpiada Cultural, del 92 a menys de 3.000 persones i van tenir wue possar cortines negres per fer mes petit el Palau Sant Jordi, si aixo passa amb un artista de primera...que volem amb els cantants no ja del païs, sino de la resta del estat...?
Jo nomes puc dir i donar les gracies a TOTS els que heu fet l'esforç de mantenir viva la flama de la country music."

Josep Sampedro
"Totalment d'acord amb el que dius... Tambe dir que si no hi ha solució potser es perque no hi ha la voluntad en realitat... Però be es el que, malauradament, hi ha."

Núria Ochoa
"Tant sols dir que estic d'acord. Com saps, hem passat moltes estones donant-li voltes i la veritat no sé realment cóm resoldre aquesta equació."

Marta Castellet
"Llegit tot. Tens raó. Però és un tema complex. Estic d'acord q la majoria de la gent q balla ho fa per passar-s'ho bé aquella estona , i que si tot el que fem (classes, balls al carrer, locals, diumenges tarda....) es fes amb un altre gènere musical, doncs també els aniria bé. De tota manera, personalment, i com a incondicional del country, també he de dir que tinc la sort de parlar cada setmana dels cantants, comentem les cançons, les coreografies, ens mirem videos, hem assistit a concerts com el del Garth Brooks, intentem muntar alguna sortida fora, .... Sempre penso que si vingués algun cantant dels bons seríem prou gent com per no fer el ridícul.Amb el Garth Brooks es va demostrar, i llavors no ballava pràcticament ningú.
Pel que fa als conscerts d'aquí, he de reconèixer que em costa gaudir del country no genuí."

Ignasi Freire
"Fa poc que ballo m'agrada intento saber la cançó el coreògraf i aprendre la coreografia no tothom ho fa, i a vegades ni els instructors ho saben (alguns). No tot es el ballar, cal saber el q balles tal com dius en el teu article. Estic molt d'acord amb el q dius"

Montserrat Lorente
"Si crec que teniu rao. Hi ha moltes persones que ballen que no saben quin ball es fins que no sone la musica. O sigui que no saben ni el nom del ball"

Carles Solanas
"De totes maneres si montessim aqui un concertC2C o vingues l'Alan Jackson jo crec que ens sortiriem molt be, i qui sap potser marcariem un abans i un despres en els concerts de musica country

Tot el que dius es força correcte, pero aquest estiu he pogut veure el Harley day's, la festa Xafa'l a Cardedeu el 15/8 que va comença a les 18.00h amdos casos amb força participació de gent i parlem d'actes de llarga durada, i aquest mateix cap de setmana tenim macro-cocert a Salardu amb el David Villellas i sembla que va prou be. Em pregunto si no podria tractar-se tambe d'un problema de format i a vegades també del dia escullit, no tothom pot sortir un Divendres, no seria millor els Dissabtes???"

Montse Plana
"Completament d.acord! Ens hauriem d.esforçar molt més, si volem que aixó sigui perdurable. Salut !"

Xavi Miralles
"Per desgracia, tens raó...
Tant debò visquessim més a prop de BCN per poder gaudir de concerts en directe!!!
Pero quan hem anat, hem vist poc interès per la música en general... :-("

Andreu Nel·lo
"Totalment d'acord. Per desgràcia ho vaig patir (i pagar) fa uns quants anys."

Anna Quirante
"Fantastica reflexio que il.lustra la realitat del country a aquest pais. La majoria nomes volen ballar i perque esta (o estava) de moda, pero ni idea de musics, cançons, albums... Jo era balladora, ara no ho faig tant com voldria, pero continuo escoltant musica i estant al dia. Fa dos mesos vaig tenir la sort d'estar a Texas i Arizona i veure la realitat de la musica i el ball a casa seva. Qualsevol grupet sona genial, es continua publicant bona musica i amb sons actuals i amb una sola coreografia (el two-step) en fan de sobres!
Keep it country!"

Xavier Badiella
"Recorda Josep que les reflexions mai son erroneas i que parlar del mon del Country es força complex i quelsevol parer es sempre enriquidor encare que sigui nomes d'una questio concreta sobre el mon del country si es vol sobre el mon que es diu conuntry on i cap tant la musica, el ball, la musica i el ball, el ball i la musica, o alguna que altre combinacio mes."

Vanessa Alguacil
"Ay Ponsa, gracies per dir-ho tan ben dit.petons"

Ferran Benito
"Doncs aprofito purament per dir AMEN Josep Ponsà!! Ara que estic a Texas, m'intento empapar de musica ja que quan tornem seguirem sentin els mateixos 50 temes de cada nit purament perque tenen ball!!. En fi, per la nostre part (La Vane i jo) us convidem a venir a les nostres clases de Two Step encara que nomes sigui a fer la cerveseta, a diafrutar de la companyia i sobretot a escoltar bona musica. Una abraçada senyor Ponsà!"

Elisa Xalma
"Ho has clavat noi!!! Fa bastant de temps que vaig deixa d'anar a ballar per qüestions d'horari però, malauradament aquestas qüestions potser les hagut pogut solucionar si no fos perque ja duia un temps que anar a ballar per anar a ballar ja no m'omplia, els balls cada vegada es feien mes rápids i complicats i aixó no et permetia gaudir de la mùsica i per descontat la mùsica cada vegada era menys country, tot s'ha de dir."

Manoli Chaves
"Un dels problemes es que no es fa publicitat de la musica o dels concerts, jo no veig informacio enlloc, si la tinc es per que la busco expresament. La gent que no te temps per buscar o que encara no coneix aquest tipus de musica ho tenen dificil per saber quan hi ha un concert
Mai he vist al carrer enganxat un anunci d'un concert de country quan d'altres festes a discoteques o aixi si que n'hi han..
Per cert... qui era el que podia venir? Potser si haguesim estat molts al concert... i sino, ho fem per poca gent, sempre sortira mes barat que anar als EEUU"

Juan Carlos Verde
"+1
No podem pretendre que la gent que fa linedance perque mola mes que pilates o que al portar barret i botes confon country music amb "el lejano oeste" siguin els que s'interesin per la musica de veritat. Potser hem d'iniciar una corrent nova de gent que vulgui gaudir de la musica. Eps! Soc linedancer, tot i que ara no exerceixi per altres motius, pero una cosa no treu l'altre. No te sentit ni es profitos tenir enfrentaments entre gent que vol ballar i gent que li agrada la musica country. HI HA MES QUE ENS UNEIX DE LO QUE ENS SEPARA. Fa temps recordo un incident d'un "purista" de la musica en un local en el que -borratxo perdut, tot s'ha de dir- no feia mes que cridar "no teniu ni puta idea". No es el camí aquest. Si podem fer que las gent q balla s'interesi mes per la musica, genial. Si no (o encara que si) potser es questio de trobar gent nova, popularitzar la musica de la mateixa manera que s'ha fet amb el ball. No soc optimista amb el present (vist lo vist) pero podem ser-ho pel futur..."

Fernando Gonzalo
"Això és així Josep però si algú li pot donar la volta a la situació som precisament nosaltres, la gent que ens agrada el country. Per desgràcia en aquest país no tenim gaire consciència de música en directe, llevat que sigui per anar a veure a en Bisbal o als Estopa (amb tots els respectes) per exemple. Sí que s'organitzen festivals de jazz com el de terrassa però va mes dirigit a un públic "adult", la gent jove tira mes cap a festivals de música electrònica o folk...country folk, personalment penso que es per aquí per on s'ha s'intentar entrar. The last searchers ho intentem tot i que tenim el handicap de cantar en anglès i, en aquest país, el nivell d'anglès, en general, encara està sota mínims...s'ha s'intentar captar la gent jove, no hi ha una altra."

Carlin Miracle
"Lol!"

Carles Becerra
"Hola a tots.
Josep molt encertat el teu post. Jo he estat aquest estiu a texas i si... M he adonat de l imatge bueno vull dir de la realitat del mon country comparat amb la meva idea desde temps de nashville terrassa fins aquet darrer any a legends renagade i algun local mes. A veure crec que a texas es cultiva molt mes la musica i anar al locals per una rao molt important ...el ball si.. Two steps . crec que es la clau perque hi hagin grups tocan al mateix temps que la gent balla i fa q hi hagi varietat de cançons. A veure avui dia parlo per mi.. Si vas a un local d aqui a escoltar las nomenades 50 cançons i no saps ballarles totes... Q fas mirar...escoltar la musica.. Ja no et dic res si no saps ballar. Acabes prenen algo i marxant El two step ball de parella es la clau perque qui no te ni idea sigui capaç de venir a un local catala i fer uns pasos amb la seva parella Jo crec q es com s alimenta aixo. La solucio... Crec que donarli mes importancia a la canço i al cantant que escoltem en els line dance. Perque sigui mes enriquidor i sigui mes proper juntament amb el ball de parella."

Paqui Monroy
"Em trec el barret en quasi tot el q dius pero no penso llençar la tovallola, continuaré lluitant per la música que més m.agrada, amb les estones temàtiques,canviant les músiques per ballar, insistint als alumnes en anar a concerts i en escoltar musica, no nomes ballar-la. No em vull rendir. Keep it country"

Mari A. Cast
"Resumiendo lo que decia es que yo empeze a bailar country en un local del Masnou llamado Jambalaya. Ahi descubri lo que era el country(tanto la músic como el baile). Y puedo decir que desde entonces ha llovido muchisimo. Ya hace unos cuantos años que no bailo, pero creo que a veces somos nosotros mismos los que hacemos que las cosas se deterioren y no evolucionen. No todo son unas botas un sombrero o una buena hebilla. El country se ha de sentir, se ha de llevar en el corazon y hemos de ser nosotros, los que amamos la música, lis que hemos de ayudar a todos estos grupos a levantar csbeza. Todos hemos de aportar nuestro granito de arena, profesores publicitandolos, estos grupos muevos dandose a conocer en los locales.
Y sobre todo....no dejar que esto se pierda, que se deteriore, porque es una pena que hoy en dia (con todo mi respeto y no quiero ofender a nadie) digan que bailan country con un pasodoble o un tango, en lugar de promocionar la musica y el baile country como tal, lo que hacen degradar musica y baile"

Toni Polonio
"Doncs ja sabeu, en WAYNE LAW divendres a Mataró i dissabte a Terrassa.
5€ anticipada
8€ a taquilla"

George Rius
"Exactamente, eso es. Como dice el dicho: "A Dios rogando y con el mazo dando". El Viernes o el Sabado, de concierto en uno o en el otro local. Yo hare lo posible por ir . Un saludo a todos de parte de uno de los sufridores."

Toni Parera
"Des del meu punt de vista i segons la meva experiència des del 97 al món del country, les he vist de tots colors i penso, que el temps posarà les coses al seu lloc, qui vulgui veure bons concerts haurà de viatjar als USA o Europa, qui vulgui ballar haurà de ballar als centres cívics o al carrer, i els locals dedicats a la música country tindran els seus dies contats. Voleu aquest futur?

Potser en aquells temps ens vàrem avançar, uns pocs, oferint, promocionant i donant difusió a la cultura country al nostre país, en el meu cas, es varen organitzar sis festivals Mr Banjo, amb concerts llegendaris com Hank Thompson o Wanda Jackson, fins a independents texans com Dale Watson o Rick Trevino, i el resultat, un dèficit econòmic, inviable de seguir en futures edicions. De qué ha servit?

Ens fem moltes preguntes, però, ara i amb una crisi galopant, els més radicals, puristes i “academistes” al country tradicional ja no surten de casa, per altra, els que es delecten i gaudeixen del ball tenen al seu abast centres i places on ballar que molts d'ells s'han oblidat de sortir a visitar i/o gaudir d’un honky tonk. Aquest es el camí?

Jo veig una divisió entre els amants a la música country i els que van a divertir-se a ballar. Això ha estat sempre així a casa nostra i les dues parts són ven diferenciades (en general). No vol dir que no hagin de compartir el mateix local, festivals, trobades, etc. El line dance hauria d'oferir més innovacions des del punt de vista musical, (crida als professors.), que no vol dir mes coreografies. Us molesta compartir el local?

Us deixo en les vostres reflexions, perquè penseu cap on voleu anar i què espereu de la
cultura country al nostre país. Estar a les vostres mans."

Josep Aguilar
"Jo crec que el problema principal és la música country en si, m'explico, el country és massa ampli i divers, va des de el bluegrass-old time, fins al country-pop i cada un té el seu públic, i a més ens entestem en ser incompatibles, als del honky tonk a la que sona country pop ja no és autèntic, als del country pop a la que sona honky tonk es allò "rancio" y vell... si a això hi sumem la "contraprogramació" entre els locals... per coses de la vida últimament he estat en contacte amb sales de música en viu i m'ha sorprès per exemple que a cerdanyola amb 8 o 9 sales que fan concerts m'he trobat a l'amo d'un local a un altre petant la xerrada, un local fent publicitat del concert de l'altre... en el country quan a un fan un concert l'altre fa una marató, i l'altre un concurs de balls... no ens enganyem, el mon del country a Catalunya és un mon reduït si a sobre es fa tot el mateix dia el resultat és el que és...

Menció a part el tema line dance... al line dance hi ha gent de tot, que balla perquè li agrada la música, que tenen una vida trista i el fet de portar barret i ballar en grup els hi dona un sentit de pertinença a algo, que simplement els hi agrada ballar... i tots son respectables, jo crec que s'ha de veure més com una oportunitat que com un "enemic" només que s'aconsseguís que el 10% dels que ballen line dance sense interés per el country acabessin coneixent-la en poc temps seriem molts més per anar als concerts. Posaré un exemple (sense el seu permís i potser equivocant-me molt) recordo fa 11 anys quan el Greg volia muntar el local, parlava d'un local on fer square dance (això si es ball country) on es farien jams, amb molta música en directe... fa 10 anys el va obrir, i després de 10 anys al local es fa bàsicament line dance, que passa, que el greg és un venut?? que s'ha reconvertit?? no, simplement que ha de mantenir a una família, un local... i lo que omple el local i li permet fer-ho és el line dance, estic segur que ell segueix volent el local amb square dance, amb jams, amb música en viu... però la realitat se li ha menjat el somni.
lo mateix li ha passat al Toni al legends, que més voldria ell que posar tota la nit el seu estimat werstern swing o honky tonk... però la realitat és la que és...

En quant a concerts.. d'aquí a poc és farà l'al ras... un èxit de festival, no perquè hi van 1000 persones (com a molt seran 200 o 300) Però un èxit perquè darrera hi ha gent com el LLuis Gomez que hi posa tota il·lusió per seguir fent-lo. Potser la opció seria buscar sponsors per als concerts de manera que ningú arrisqués els seus diners i els concerts fossin "gratis" o molt econòmics. Potser tirar de contactes però amb organització... per exemple, fa 3 anys va estar a barcelona de vacances la Rhonda vicent, si se li hagués demanat hagués fet un concert segur (i gratis), de fet es va organitzar una jam (al·lucinant per cert) on gent d'aquí va poder tocar amb el 3 vegades nomenat millor fiddle d'EEUU amb ella cantant...

No sé... és molt complicat trobar una solució... només expressar-vos la meva admiració per la vostra lluita i il·lusió per seguir-ho intentant."

Mario Boronat
"JEJEJEJ ME HABEIS PILLADO EN SALARDU Y LO HE VISTO AHORA PERO NO VOY A ECHAR CULEBRAS POR LA BOCA, EN FIN, BIEN ESCRITO JOSEP, TU PREGUNTALES 5 CANTANTES Y NA DE NA, 5 CANCIONES Y NA DE NA, AHORA, PREGUNTALES POR CUANTOS BAILES CONOCEN Y SI SE PONEN A ESCRIBIRLOS EN UN LIBRO, EL QUIJOTE SE QUEDA COMO UN MORTADELO!!!!"

Nuria Rcowgirl Salvador
"Apoyo tus palabras acertadas Josep, como siempre llevas toda la razón. siempre dije que no daria clases de line dance, pero nunca se puede decir de está agua no bebere, asi que el mes de julio, empece a ser instructora de baile, mi idea y es por que asi lo siento, es enseñar con los bailes que a mi me enseñaron hace 14 años, si que es cierto que va dedicado a un nivel bajo, para gente que quiere pasarlo bien bailando pero a la vez escuchar la musica country, entiendo que el mundo del country ha cambiado, pero no me cabe en la cabeza que la gente se compre unas botas, y baile con una canción de enrique iglesias y diga que baila country, todo es respetable, pero por favor que no cambien el nombre, o decir yo bailo el coyote, es como unas sevillanas las bailaran con la canción del anuncio de la cerveza, hay que saber diferenciar, hay que conocer para hablar, si que es verdad que el line dance ha servido para mucha gente, salir de casa y no dedicarse hacer ganchillo, pero salir para confundir eso no, si que es cierto que por parte de los instructores deveriamos hablar e informar y culturizar lo que es la musica country, y tambien es cierto que nuestras bandas, que no tienen nada que envidiar, se puede bailar con ellas, las bandas por quien no lo sabe, cuando los vemos actuar, llevan horas y dias, dando su tiempo, para darnos la mejor actuación, dejando algunas veces, familia y compromisos laborables, y aunque os parezca mentira es duro, llegar de trabajar tener una hora para salir a ensayar llegar a las dos de la mañana y tener que madrugar a las seis para ir a trabajar, para ofrecer el mejor bolo, creo que eso hay gente que no lo ha pensado no voy a decir que no lo valoran, pero es una pena que el mundo del country este de esa manera, la culpa es de los que nos gusta y somos amantes del country, por no decir eso no es asi, por los honky tonks dejar poner musica que no sea country y los instructores por no enseñar bailes con musica country, esa es mi opinón, y creo que despúes de hablar sobre el tema con algunos instructores opinan lo mismo que yo y se niegan a enseñar bailes que no sea con el genero country, hechar la vista atras, y analizar lo que hemos vivido, cuando la gran mayoria empezamos, y volver hacerlo, con todo el respeto."

Xavier Massuheras
"Molt encertat tot el que dius Josep. El problema es seriós. Espero que amb la meva escasa facilitat de comunicació sigui capaç d'explicar-me.

Com tu saps, jo vaig entrar en el mon del country a través del line dance. Va ser llavors que vaig pensar que no seria una mala idea crear una banda que interpretés temes amb una coreografia coneguda per adreçar-nos a aquest sector.

En principi, el country no era precisament la meva música preferida. Però, com músic que em sento, molt aviat vaig descobrir que, com amb qualsevol altre estil musical, dins d'aquest també hi ha grans monstres. Bé. Quasi tots. Tan és així que, avui en dia, no escolto més que música country

No va ser fins aquest descobriment que em vaig adonar de la "meva" realitat. El ball en línia i l'afició a la música country son, per mí, coses totalment diferents. Per descomptat, hi ha gent que gaudeix amb les dues coses. Però també hi ha gent que només vol ballar i d'altres que només volen escoltar música. Potser escric una animalada però crec que, ara per ara, l'afició a la música country és exactament la mateixa que era ara fa 10 ó, fins i tot, 20 anys enrere. No és un estil popular al nostre país. Per més que hagi crescut el nombre de gent que balla en línia. El que penso és que potser ens hem cregut que tothom que balla en línia és un potencial consumidor de música country i que tenim el dret d'exigir-los que hi participin més activament. I no és així. I considero que encara gràcies que hi ha moltes coreografies basades en música country.

Algú, ara no sé qui, ha escrit aquí que cal culturitzar noves generacions. I es això exactament el que penso. Crec que hauríam de deixar en pau als line dancers (entre els quals m'hi compto, a més a més) i, a banda de donar-los el recolzament desde l'erudicció, que també es una eina de culturització, adonar-nos d'una vegada que no són culpables de res. Segons el meu criteri, qui balla, balla. I punt. Res a veure amb la música country. Penso que som nosaltres, els que d'alguna manera estem més implicats, que tenim l'obligació de treballar per inculcar l'afició a la gent. Però intentant desenfocar-nos del fet que els line dancers han de ser per norma aficionats a la música country. Amb aquesta idea vaig "dissenyar" uns cicles que es dèien "BallenViu". Amb la pretensió d'anar fent crèixer, des-de la modèstia però com les formiguetes, el gust per ballar amb música en viu qualsevol coreografía amb qualsevol tema country.

Confio haver expresat bé la meva opinió sense ferir a ningú, que no és en absolut la meva intenció."

divendres, agost 29, 2014

Alguna cosa no acaba de rutllar al món del country


Feia temps que no es publicava una editorial a Countrycat. Trenquem aquest silenci per compartir amb vosaltres una preocupació que s'ha anat coent els darrers mesos, una tendència preocupant dins el món del què es pot denominar "country català".

Parlem de música country, no de ball. De música country, sigui del subestil que sigui. De música country a Catalunya. Doncs bé, la tendència que ens sembla observar i que ens preocupa és la pèrdua sensible d'interès per aquest estil musical.

Per un cantó de l'equació (disculpeu l'apunt matemàtic, prometo que serà senzill), som prou afortunats com per gaudir de bandes nacionals de bon nivell. I encara en aquesta banda de l'equació, tenim encara uns quants locals temàtics que poden (o alguns podrien) contractar-los per fer gaudir a la parròquia corresponent. I fins i tot, algun grup de ball que va més enllà de moure els peus en línia i que pensa a gastar-se els pistrincs contractant una d'aquestes bandes.




Ai amics i amigues. Però què hi tenim a l'altre banda de l'equació? O més ben dit, què hi hauríem de tenir perquè l'equació no petés per tot arreu? Exacte! Persones disposades a assistir a aquests concerts. Persones a les que la música country (en el sentit més ampli del terme) els motivés prou com per anar a escoltar aquests grups, sigui o no ballant els temes que interpretin. Encara que sigui en un teatre, tothom assegut. Pel simple gust de gaudir sentint música! No dic que sempre hagués de ser així, però quin problema hi hauria d'haver? Ens agrada o no la música country?

Com els centenars de concerts o festivals de Jazz que es fan per tot Catalunya: que si el Festival de Jazz de Terrassa o Barcelona, que si ara el maridem amb vi, que si ara un concert de jazz de tal artista que interpreta els quadres de tal pintor, que si ara és jazz fusionat amb música africanes,... i podríem seguir.

I el Country què? Doncs el Country no massa bé, la veritat. Concerts com els de fa mesos al Renegade, amb una banda portada de valència, els Eisenhowers, amb només 8 (vuit!) persones de públic.

Més exemples? A Countrycat hem sortejat aquests dies 3 CDs d'un duet catalano-americà, Root 66, que acaba de publicar un CD autoeditat, amb temes propis. A canvi de contestar una simple pregunta, et podia tocar un d'aquests CDs. Quantes respostes creieu que hem rebut? 2 (dues!!). Per 3 CDs que regalàvem, només hem rebut 2 respostes. Era un regal!!! No calia pagar res!!! Doncs ni així.

Més exemples? No veure un Legends ple quan Willie Jones Band hi va tocar, com no es va veure el Renegade ple el dia anterior. Més? Les poques visites que aconsegueixen els articles que escrivim a Countrycat sobre música country.

Encara en necessiteu més? Fa uns dies, vam tenir el privilegi de ser en una reunió amb persones disposades a pagar els honoraris i desplaçament d'un cantant nord-americà d'aquells que et fan caure la baba, que ha tocat als millors escenaris de Nashville, fins a Barcelona. Tenien els diners per fer-ho, aquest no era el problema. Finalment no serà possible, almenys de moment. El motiu? Adonar-se que desgraciadament seria impossible ajuntar un mínim de gent suficient de dins el "món del country" per assegurar de no fer el ridícul davant d'aquest cantant, veient que al concert amb prou feines hi anirien 20 persones. Creieu que es pot portar un cantant i fer que canti davant de 30 persones, quan està acostumat a fer-ho davant de centenars?

Algú honestament creu que això és normal? Creieu que és normal dir que t'agrada el country i ser incapaç de dir 5 noms de cantants o 5 cançons?

És només una reflexió. No pretén ser un atac a ningú. I molt menys al ball, no és aquest el problema. El problema és la manca d'interès real per la música, oblidant que sense música res del què es coneix com a "country català" existiria. El problema és no valorar la feina de la gent que intenta tirar endavant una banda, o de la gent que arrisca el propi patrimoni per contractar aquestes bandes.

Algú creu que sense música, sense cantants es podria ballar una sola coreografia? Oi que és un disbarat? Doncs com és que la gran majoria de gent és incapaç (incapaç!) de saber qui canta les cançons que es ballen? No cal ser una enciclopèdia amb potes, no cal. Simplement mostrar un mínim interès.

I sovint la manca d'interès comença per qui ensenya a ballar a la resta. Per desgràcia, és possible a Catalunya trobar professors i professores de ball (no tots, eh?) igualment incapaços de citar 5 cantants diferents sense llegir un full de ball (alguns ni tant sols saben escriure correctament els noms dels balls, però això ja són figues d'un altre paner...). I fins i tot és molt possible veure que, concert rere concert, la majoria d'aquests professors ni es molesten a assistir-hi. Si no hi van ells/es, com volem que hi vagin els seus alumnes a menys que tinguin inquietud cultural pròpia per anar més enllà del passos que aprenen a cada classe? Difícil. La figura del prescriptor és clau per fer que incrementi l'interès. I el prescriptor no és altre que el professor de ball.

Repetim, ballar country no és dolent! I ballar i que t'agradi la música country no és incompatible! És més, seria molt normal que això últim passés! Però de veritat, no de paraula per quedar bé. Però la tendència que observem és que encara que molts aficionats diuen que sí, que ballen i els agrada la música, la realitat és que no van més enllà de moure les cames a les festes de carrer amb llistat de balls prèviament publicats. Ni lloc a la improvisació, vaja. Tot pautadet, no fos cas.

Què costaria ensenyar a ballar però també a escoltar el què sona? A informar sobre els cantants, les històries que hi ha darrere les cançons,... A recomanar als alumnes un cantant o un altre... A fins i tot anar en grup a els pocs concerts que tenim a casa nostra...

Si heu llegit fins aquí, gràcies. Poca cosa més ens queda dins el pap. Tant de bo que aquest missatge desperti consciències, creieu-nos que res ens faria més feliços que això.

Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,...
Related Posts Plugin for Blogger